Les zones proporcionen una forma excel·lent de crear sistemes virtuals on la gent pot tenir accés root complet sense comprometre la integritat del sistema real o de les altres zones. També es pot utilitzar per particionar un sol sistema potent en múltiples servidors virtuals, per exemple per tal d'executar entorns d'aplicació de proves i de producció.
Cada zona té el seu propi directori arrel al qual els processos estan restringits. Això és similar a la utilitat estàndard chroot de Unix, però molt més fàcil de configurar, ja que totes les llibreries del sistema i directoris de programes s'enllacen automàticament dins de la zona quan aquesta es crea.
Es poden assignar interfícies de xarxa virtual a les zones per donar-les-hi les seves pròpies adreces IP, de manera que els diferents servidors es puguin executar en zones diferents com si estiguessin en múltiples sistemes físics.
Aquest mòdul permet crear zones, engegar-les i reengegar-les independentment del sistema operatiu principal. i gestionar les seves interfícies de xarxa, directoris de paquets, sistemes de fitxers i altres atributs.